3, 2, 1...

3, 2, 1...
Expressió corporal

domingo, 8 de junio de 2014

PERFORMANCE

TERÀPIA DE XOC

He trobat que fer una performance amb grups reduits ha sigut una experiència fantàstica.

El fet de pensar entre totes què podiem fer per a impactar al públic i trobar alguna cosa que ens agradés va incrementar les nostres habilitats de cooperació.

Un cop triat el tema, cada persona del grup es va responsabilitar de construir un diàleg a partir de la definició del seu personatge. Ens vàrem espavilar a crear un grup pel facebook on comunicar-nos i penjar els diàleg i altres idees noves que sortien.

Pensaves, creaves i penjaves el diàleg al grup i les demés et deien si et faltava alguna cosa per afegir o si ja era clar i entenedor.

Un matí a la universitat vam gravar un dels vídeos i la resta els va anar gravant cadascú a casa seva, ja que per falta de temps necessitavem treballar fora d'hores de classe.

Al llarg d'una setmana, vam assajar un parell o tres de dies calculat el temps i evitant els riures. Un d'aquets dies d'assaig vàrem llogar una sala del Crai per posar els vídeos i, així, tenir una visió més concreta de com quedaria l'obra.

El que em va agradar més de la nostra obra és que vàrem convinar efectes de llum (un focu que obriem quan parlàvem i tancavem per posar els vídeos) amb vídeos i músiques de fons que aportaven a l'obra un conjunt d'emocions que es podien sentir (diàleg) veure (vídeos) transmetre (llum i música).

Durant l'obra em vaig posar nerviosa. Volia evitar riure o equivocar-me al dir de memòria el diàleg però, vaig veure que el treball de les meves companyes estava sent tan bo que no podia trencar-ho amb riures o equivocacions. Crec que el resultat va ser l'esperat. El públic va estar en silenci i al obrir-se les llums les cares dels alumnes eren de preocupació, angoixa, tristesa i sorpresa que eren moltes de les sensacions que voliem transmetre.

El montatge dels vídeos també va ser complicat però, les meves companyes Laia Carretero i Mireia Roca van fer una gran feina alhora de ajuntar i montar els vídeos perquè les músiques i tot quedessín bé i s'ajustessin a les imatges.

Com a reflexió final, considero que s'haurien de fer més activitats com aquesta perquè jo m'emporto una experiència molt agradable i el fet d'haver conegut la manera de treballar d'altres persones. A més, el bon rotllo i les ganes de treballar que vaig viure amb el meu grup em van fer passar una bona estona i dona gust treballar així.

No hay comentarios:

Publicar un comentario